La importància del cinema imprès en la nostra història

El Museu del Cinema de Girona tanca l'exposició temporal "Cinema imprès" el dia 26 de Gener. És una exposició gratuïta que ha estat vigent des del setembre amb l'objectiu de mostrar l'art i publicitat en paper que s'utilitzava per promocionar les pel·lícules des del descobriment del cinematògraf.

Mitjançant aquesta exposició, el museu vol recuperar el record de l'estil de fer publicitat de les pel·lícules que actualment gairebé ha desaparegut. A l'interior de la sala hi trobem un gran repertori de cartells realitzats des dels inicis del cinema fins la dècada del 1980, quan altres mitjans van anar substituint els elements publicitaris en paper. També es mostren un conjunt de programes de mà, cartelleres, dossiers de premsa, cromos, postals i fotografies. 

Tot el material exposat ha estat una donació voluntària de persones que han ofert les obres que posseïen al museu per col·laborar en la seva conserva, difusió i reconeixement. L'exposició, oberta el mes de setembre del 2013, s'acabarà el dia 26 de Gener del 2014 i donarà lloc a una nova exposició encara per determinar. 

El museu, primer de la seva especialitat a l'Estat espanyol, es va inaugurar el 1998 amb la Col·lecció de Tomàs Mallol d'objectes cinematogràfics i precinematogràfics de l'Ajuntament de Girona. A part d'aquesta exposició temporal, consta d'una exposició permanent i d'una programació continuada d'activitats i serveis que ha garantit el seu reconeixement local, nacional i internacional.

Nous espais, nous artistes

Ubik és un bar de València que dóna l'oportunitat d'expressar-se a joves artistes que no troben un espai on inspirar-se. L'entrada al bar és totalment gratuïta i cada mes es fan diferents espectacles que porten a terme els clients habituals que volen mostrar les seves obres o que simplement desitgen manifestar-se.

Raul Sànchez Luís, estudiant de medicina en el bar Ubik, on acostuma a anar per escriure.

El bar Ubic es troba al barri Russafa de Valencia, conegut pel seu ambient bohemi. El que destaca més de l'establiment són les estanteries de llibres que hi ha a l'interior juntament amb les taules rodones on s'hi asseuen artistes que volen compratir les seves opinions o treballar conjuntament. La sala també té un petit escenari on, amb el permís del propietari, pot pujar-hi qualsevol jove a recitar, cantar o tocar algun instrument.

La majoria de clients són habituals ja que utilitzen aquest bar com a lloc de reunió. L'ambient és molt variat però hi predominen joves pintors, escriptors, poetes i músics. Per tal de crear una sintonia harmònica entre l'ubicació del local, la decoració rústica i l'ambient artista, acostumen a posar música indie i retro de fons.

Tots els llibres es poden utiltizar mentre no surtin del recinte i n'hi ha de tot tipus, des de novel·les i poesia a contes infantils. La gent que li agrada la lectura acostuma a recitar aquells textos que més li agraden i la gent que prefereix l'escriptura ho considera un espai on expressar-se sense por. Tots els concerts o espectacles programats es difonen mitjançant cartells penjats fora de l'establiment.

Dissenyant nous horitzons

Mireia Vidal

Mireia Vidal és una noia de 17 anys que fa segon de batxillerat artístic a Girona. El treball de recerca l'ha portat a cumplir un somni: ser dissenyadora de moda. L'any que ve té pensat estudiar disseny i després de l'èxit que ha tingut la seva primera col·lecció vol continuar treballant en el món de la costura.

L'estudiant gironina va començar a dedicar-se al món de les tel·les quan tenia dotze anys. La seva àvia era modista i sempre li feia vestits, això la va portar a apuntar-se a una escola de costura de Girona. Durant quatre anys va estar fent projectes i l'any passat va fer un curs de patronatge a Barcelona a l'FP. A partir dels coneixements tècnics adquirits va decidir fer una col·lecció de 54 looks d'estil pin-up que inloïa banyadors, roba diürna i nocturna. El procés de treball i el seu resultat final estan explicats en el seu treball de recerca.

La seva primera desfilada va ser al Teatre Municipal de Girona amb la participació de l'agència “Models On Top”. Va ser un acte benèfic ja que els diners recaudats amb les entrades van anar destinats a l'FAPAC, federació d'associacions de pares i mares d'alumnes de Catalunya. A més, les perrqueres i maquilladores van col·laborar gratuïtament, igual que un grup de ball que va actuar anomenat Sibiem Cels Fort.

El 23 de setembre va anar als Matins de TV3, on va presentar la seva col·lecció i més endavant li van fer una conferència TED, on va compartir escenari amb en Joan Roca. La jove dissenyadora vol fer una segona col·lecció per presentar-la al mes d'abril a l'expojove, per ella la moda és un art que consisteix en vestir persones segons la seva identitat.

Col·lecció pin-up 2013

Pop Up Gallery presenta una nova exposició anomenada "Art Avui"

Dijous 19 de desembre es va inagurar l'exposició “Art Avui” a la Pop Up Gallery situada a Muntaner, Barcelona. Les obres que s'exposen estan realitzades aquest any per artistes als quals se'ls ofereix la oportunitat de donar-se a conèixer.

Art avui és la primera col·lecció d'obres d'artistes diferents que es fa aquest Nadal. El preu de les obres l'acorden l'artista i la galeria i la única condició que es va posar per poder participar en aquesta exposició era que l'obra havia d'estar realitzada aquest any 2013 i cumplir amb un mínim de qualitat. La major part d'artistes que porten les seves obres es dediquen a l'art com a hobby perquè no es poden guanyar la vida. La majoria de clients són esporàdics excepte alguns molt concrets que són habituals.

Pop up art és un concepte nou que pretén canviar el model actual de galeria típica en el qual les exposicions duren mesos i només es mostren obres d'artistes rellevants. L'objectiu d'aquesta galeria és mostrar un art accessible, dinàmic i global. Amb aquesta idea es vol oferir l'oportunitat d'exposar les seves obres a artistes desconeguts durant una setmana. 

Els propietaris abans tenien una altra galeria a l'Hospitalet del Llobregat amb un estil nord-americà. Era un àtic que la meitat de la superfície era terrassa i la van fer pensant que aquest estil més modern tindria èxit. Degut al fracàs, fa un any i mig van obrir aquesta la Pop Up Gallery a Muntaner, Barcelona. En un futur proper volen realitzar exposicions itinerants i traslladar les seves exposicions a Berlín, Londres, París i d'altres ciutats. D'aquesta manera es promociona als artistes en espais geografics molt més grans.

"La pintura em porta a una altre dimensió", Antoni Carrera Franch

Antoni Carrera Franch, conegut per Tono, és un pintor de Barcelona que actualment està decorant una residència universitària de Sarrià amb els seus quadres. Busca un ambient estudiantil i agradable mitjançant l'interiorisme i l'art de l'edifici.

Carrera considera l'art un mitjà per expressar els propis sentiments i transmetre emocions a la gent, “Mitjançant l'art es pot trobar una escletxa per poder fugir de la realitat durant uns segons i arribar en una dimensió totalment lliure on només hi soc jo mateix”. La principal font d'inspiració que té és l'art japonès i la naturalesa. Creu que per ser pintor cal tenir molta paciència i valor ja que és imprescindible acceptar l'error i ser perseverant fins quedar satisfet.

La seva passió cap a la pintura va aparèixer des de ben petit, el seu pare era decorador i l'animava a tenir aquesta afició. Va estudiar arquitectura i mentre feia la carrera se'n va adonar que l'assignatura que mostrava millor el seu potencial era dibuix artístic. Acabats els estudis, alternava el seu temps entre la pintura i l'interiorisme. El gerent de la residència li va oferir la opció de treballar amb l'arquitecte per ajudar amb l'interiorisme i la decoració de la residència i el càrrec que exerceix és assessor artístic.

Tono afirma que és difícil guanyar-se la vida com a pintor ja que les noves tecnologies han provocat una crisi en la pintura: el disseny gràfic i la fotografia l'estan substituint. Li encanta fer exposicions perquè és una manera de comunicar el que sent a la gent, la qual opina sobre la seva obra. El pintor assegura que la pintura té unes virtuts que no podran ser mai substituïdes. El tacte, l'olfacte i la vista són sentits que es desperten cada vegada que agafa un pinzell.

Girona dóna la benvinguda a un Nadal ple d'emocions

El dissabte 30 de novembre a les 18.00h es va fer l'encesa de llums de Nadal a plaça Catalunya amb l'acompanyament musical de la Girona Marxing Band i les actuacions de les dues corals més mediàtiques de la ciutat, Gospelians i Geriona.

Arbre de Nadal il·luminat a plaça Catalunya

El cercavila, destinat principalment als nens petits, va iniciar-se a les 17.00h. Va récorrer el carrer de la Creu, la plaça Miquel Santaló i Joan Maragall fins arribar a plaça Catalunya, on va tenir lloc el compte enrere per a les 18.00h il·luminar un gran arbre de Nadal i la resta de llums de la ciutat. Després de l'encesa oficial de llums, la festa va continuar fins a plaça independència, on Gospelians i Geriona, dues corals que participen al concurs de TV3 Oh Happy Day, van actuar. Posteriorment, es va fer una xocolatada per tota la gent que havia acudit a l'esdeveniment.

L'acte organitzat per l'Ajuntament de Girona es va iniciar per potenciar culturalment la ciutat. L'alcalde, Carles Puigdemont va considerar que l'esdeveniment s'havia portat a terme amb esperit de comunió i que, tot i haver reduït el pressupost destinat a la il·luminació, es va intentar decorar amb llums el major nombre de carrers possible.

Plaer o deure: una artista que decideix amagar el seu talent

Fina Lozano, professora d'anglès a Girona, sempre ha sentit amor per la pintura. Creu que l'art requereix creativitat i que ella no en té suficient.

Va deixar la pintura quan va tenir les seves dos filles, no volia deixar de cumplir les seves obligacions per una activitat que només li produïa satisfacció a ella mateixa. Una altre possible causa que la va portar a abandonar l'art va ser la manca de creativitat. Sap que és una facultat que es pot treballar i desenvolupar però fins ara no ha tingut temps de fer-ho.

Va  començar a pintar als 8 anys i durant la seva adolescència va fer un curs de pintura del qual en VA guanyar el primer premi. Pintar li produïa satisfacció i els seus pares, que treballaven en una galeria d'art, l'animaven. Solia dibuixar amb carbonet i pintar amb oli o pastel. Li agrada dibuixar la forma feminina ja que la considera un simbol de bellesa. Un dels seus principals objectius és pintar un paisatge amb un estil propi, creatiu i original que la identifiqui i no descarta la possibilitat de fer-ho en un futur ja que quan es jubili tornarà a deixar-se emportar per la pintura i el dibuix. 

Obra feta amb carbonet

Pintura feta amb pastel

Pintura de les seves dos filles feta amb pastel