Plaer o deure: una artista que decideix amagar el seu talent

Fina Lozano, professora d'anglès a Girona, sempre ha sentit amor per la pintura. Creu que l'art requereix creativitat i que ella no en té suficient.

Va deixar la pintura quan va tenir les seves dos filles, no volia deixar de cumplir les seves obligacions per una activitat que només li produïa satisfacció a ella mateixa. Una altre possible causa que la va portar a abandonar l'art va ser la manca de creativitat. Sap que és una facultat que es pot treballar i desenvolupar però fins ara no ha tingut temps de fer-ho.

Va  començar a pintar als 8 anys i durant la seva adolescència va fer un curs de pintura del qual en VA guanyar el primer premi. Pintar li produïa satisfacció i els seus pares, que treballaven en una galeria d'art, l'animaven. Solia dibuixar amb carbonet i pintar amb oli o pastel. Li agrada dibuixar la forma feminina ja que la considera un simbol de bellesa. Un dels seus principals objectius és pintar un paisatge amb un estil propi, creatiu i original que la identifiqui i no descarta la possibilitat de fer-ho en un futur ja que quan es jubili tornarà a deixar-se emportar per la pintura i el dibuix. 

Obra feta amb carbonet

Pintura feta amb pastel

Pintura de les seves dos filles feta amb pastel

Improshow, una altre manera de veure el teatre

El teatreaneu, situat al barri de Gràcia de Barcelona, ofereix un espectacle anomenat “improshow” cada dijous, dissabte i diumenge.

Els quatre actors s'adrecen als espectadors

Aquest tipus d'espectacle és diferent i únic a cada funció ja que els actors no tenen cap guió i la seva representació es basa en la improvització. L'acte s'inicia amb la presentació dels quatre actors i amb la participació dels assistents. Cada persona escriu en un petit paper una paraula o frase a partir de la qual els professionals hauran de crear una petita representació.

L'obra consta de 4 parts, cada una corresponent a un actor diferent i formada per diferents jocs. Cada un dels jocs fa participar al públic i, d'aquesta manera, esdevé una peça interactiva. No hi ha cap tipus de gènere concret ja que, al llarg dels 90 minuts que dura l'espectacle, s'observen escenes de comèdia, drama, terror i tot allò que abans d'entrar a la sala no s'hagués pogut imaginar. Els efectes sonors i la música també estan improvitzats i aconsegueixen captar l'atenció de tothom en la història sense gairebé atrettzo. El fet de que cada dia el context i el missatge de l'obra sigui diferent incita a la gent a assistir-hi.  

"Art és tot allò que em fa sentir", Laia Casademont

Laia Casademont Fornells, una estudiant de 18 anys gironina, fa un recull de fotos dels seus viatges a Barcelona, París i Granada. És imprescindible portar la càmera quan se'n va de viatge i li encanta buscar racons amagats amb els quals la gent no es fixa.

Li agrada treure a la llum l'art que existeix als carrers, aquell que ningú valora i que realment té molt de potencial. La fotografia és un mètode per aïllar-se i sentir-se més a prop d'ella mateixa. Art és tot allò que li desperta algun sentiment i creu que molta gent redueix la definició d'art a pintura o escultura i desprecia la fotografia. La gent que la infravalora mostra la incultura que manté respecte totes les tècniques i fonaments que cal saber i aplicar per fer una bona fotografia.

D'entre totes les tipologies fotogràfiques, fotografiar la natura o arquitectura és de les que més li agrada. Està obsessionada amb els carrers foscos i vells i l'apassiona capturar retrats de persones expressant emocions. Des de petita que té aquesta il·lusió per la fotografia, Helena Kalis és una fotògrafa que fa molts anys que la té imnotitzada perquè els seus muntatges fotogràfics li transmeten màgia i fantasia, la porten a un altre món.

En un futur li agradaria dedicar-s'hi professionalment. Sap que la vida d'un fotograf és dura i els seus pares sempre li recorden que no és una bona professió per guanyar-se la vida. Tot i això, creu que és el que necessita ja que si fos per ella sempre portaria la càmera a sobre.Un dels projectes que vol cumplir en un futur és viatjar al 3r món i fer un reportatge fotogràfic sobre les pèssimes condicions de vida que té la població. 

PARÍS

GRANADA

BARCELONA

L'altra cara de la realitat

El dimarts 5 de novembre es va inagurar l'exposició internacional "World Press Photo" en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona organitzada per la "Fundació Photographic Social Vision" amb un recull de 143 fotografies guanyadores del premi internacional de fotoperiodisme.

L'exposició de "World Press Photo" es celebra per novè  any consecutiu a Barcelona i compta amb tres guanyadors espanyols: Emilio Morenatti, Bernat Armangué i Daniel Ochoa de Olza. El premi internacional de fotoperiodisme està dividit amb categories com esports, vida quotidiana, retrats, actualitat i natura. Al llarg de l'exposició fotogràfica es contemplen fotografies relacionades amb els darrers conflictes a Israel i Síria des d'un punt de vista sensacional: persones plorant pels familiars morts a la guerra, victimes de bombardejos, gent ferida, la població espantada i militars armats. També es plasmen moments històrics com el tsunami del març de 2011 al Japó, els jocs olímpis de Londres de l'any 2012 i d'altres temes conflictius com els efectes de la crisi econòmica, l'homosexualitat al Vietnam, la prostitució i el tràfic de persones a Itàlia, la pobresa a l'India, la violència al Salvador i tumors específics incurables que pateix la gent de l'Àfrica.

La natura i els animals també esdevenen un punt important: fotografies del maltractament d'animals a Tailàndia, dels taurons balena i del perill d'extinció d'un tipus d'au anomenada Causarius de la qual només en queden 1500 en tot el món. Finalment trobem conjunts fotogràfics que mostren la vida més personal de casos particulars com una dona i tres fills amb la cara desfigurada per l'atac del pare amb àcid mentre dormien, l'intent d'un fotògraf de conèixer el seu germanastre que feia 10 anys que no veia mitjançant retrats fotogràfics, la vida quotidiana d'una parella anciana enamorada mentre l'alzheimer del marit cada dia es desenvolupa més, el retrat d'una mare de tres fills que es dedica a la prostitució en un país on és legal com Dinamarca i el d'una adolsecent de 15 anys adicta al crack en una ciutat coneguda per "crackland" a Brasil per la normalitat d'aquesta droga en la població. Aquests són alguns exemples del que ens mostra el "World Press Photo" del 2013, una exposició que ens ensenya l'altra cara de la realitat.

L'Aida plora després de veure el bombardeig de casa seva a Síria

Final de la cursa de bous a Indonèsia

Velká pardubická, cursa de cavalls típica de la República Txeca

Persones de la misericòrdia africana

Causarius, una au en perill d'extinció

Natalia, adolescent de Brasil adicta al crack

Parella homosexual del Vietnam

Efectes de la crisi econòmica a Barcelona

Condicions de vida d'una prostituta de carretera immigrant a Itàlia 

"No és el mateix estar viu que viure", Santiago Tejedor

Ahir, divendres 8 de novembre, Santiago Tejedor i Jose Maria Perceval van presentar els seu nou llibre titulat "El camino del horizonte" al centre comercial "Las Arenas", Barcelona, inspirat amb les seves anècdotes i experiències.

Jose Maria Perceval i Santiago Tejedor fent la presentació del nou llibre.

 Els dos professors de la Universitat Autònoma de Barcelona han escrit un llibre a partir d'un recull d'històries que s'han anat enviant per correu electrònic. Aquestes històries estan creades a partir de les seves vivències i pensaments personals però estan inspirades amb grans pensadors i amb temes orientals que prenen com a referència. No es tracta d'un recull d'obres sinó d'un conjunt d'històries lligades per un fil conductor. Tejedor remarca que li agradaria que tothom després de llegir el llibre pogués reflexionar que "no és el mateix estar viu que viure".

"No hi ha principi sense principis, sense principis és díficil començar el camí", així és com inicia l'acte Perceval, aclarint que per superar la crisis hem de començar a caminar, sinó tot continuarà igual. Plantegen el llibre com un viatge, entre d'altres motius perquè la seva creació va començar a l'aeroport de Panamà quan Tejedor  li va enviar un correu electrònic a Perceval preguntant-li com es podia estar a tants llocs l mateix moment. A partir d'aquí, van començar a explicar-se contes que expressaven la seva situació personal, històries que volien explicar ells mateixos perquè eren les seves històries. El pare d'en Santiago Tejedor és qui ha fet les il·lustracions de tot el llibre i la famosa escriptora Pepa Roma, el pròleg.

La soledat és un dels conceptes més tractats en el llibre, segons la teoria de Tejedor hi ha tres tipus de soledat: la buscada, la imposada i la de caminar amb alguna persona i sentir-se sol. La primera és positiva, la segona és dura i la tercera és la pitjor. L'harmonia és un altre concepte al que donen rellevància, troben la diferència entre la creativitat i l'equilibri occidental amb l'oriental, el qual busca l'harmonia amb les línies, formes i colors. Defensen l'harmonia oposada a la velocitat, a la búsqueda del prestigi per tenir prestigi i a la força i creuen que la crisi que la majoria de persones estan patint actualment no és només econòmica, també espiritual. Per tal de solucionar aquest problema primer han d'assumir-lo, després han d'aprendre a escoltar i finalment, mirar de cares al futur positivament.

Girona mostra el seu costat artístic

Aquest passat divendres 1 de novembre, dia de tots sants, es va celebrar a Girona la 46a fira del dibuix, la pintura i la fotografia pels carrers del barri vell de la ciutat. Una gran quantitat d'artistes van exposar les seves obres, de les 9h a les 20h, per tota aquella gent de la província que volia gaudir de les festes de Sant Narcís.

Artistes exposant les seves millors obres a la Plaça del Vi.

   El potencial dels artistes gironins es podia contemplar a la plaça del Vi, la pujada del Pont de Pedra, la rambla de la Llibertat i la rambla Verdaguer. Pintures a l'oli, aquarel·les, fotografies i dibuixos mostraven la personalitat i les tècniques de cada artista, tots diferents i tots especials. És tradició que cada any per les festes de Sant Narcís, patró de Girona, es celebri la fira de l'art al mig de carrers històrics com els que hem esmentat. Aquesta exposició ha estat acompanyada per fires d'artesania, de col·leccionisme, del llibre vell i nou i d'alimentació, entre d'altres activitats que s'han anat fent al llarg del cap de setmana.

No tots els artistes eren veterans amb bona experiència, molts eren artistes que volien donar-se a conèixer mostrant els seus dots a un públic gironí que sap apreciar-los. Entre la varietat d'estils, tendències i tècniques, predominaven obres que reflectissin espais, carrers o monuments de la bella ciutat. Exposicions com aquesta obren els ulls de la gent que no està acostumada a apreciar l'art, o almenys intenten que el regust de boca que quedi a la gent sigui suficientment satisfactori com per tornar-hi l'any que ve.