Nous espais, nous artistes

Ubik és un bar de València que dóna l'oportunitat d'expressar-se a joves artistes que no troben un espai on inspirar-se. L'entrada al bar és totalment gratuïta i cada mes es fan diferents espectacles que porten a terme els clients habituals que volen mostrar les seves obres o que simplement desitgen manifestar-se.

Raul Sànchez Luís, estudiant de medicina en el bar Ubik, on acostuma a anar per escriure.

El bar Ubic es troba al barri Russafa de Valencia, conegut pel seu ambient bohemi. El que destaca més de l'establiment són les estanteries de llibres que hi ha a l'interior juntament amb les taules rodones on s'hi asseuen artistes que volen compratir les seves opinions o treballar conjuntament. La sala també té un petit escenari on, amb el permís del propietari, pot pujar-hi qualsevol jove a recitar, cantar o tocar algun instrument.

La majoria de clients són habituals ja que utilitzen aquest bar com a lloc de reunió. L'ambient és molt variat però hi predominen joves pintors, escriptors, poetes i músics. Per tal de crear una sintonia harmònica entre l'ubicació del local, la decoració rústica i l'ambient artista, acostumen a posar música indie i retro de fons.

Tots els llibres es poden utiltizar mentre no surtin del recinte i n'hi ha de tot tipus, des de novel·les i poesia a contes infantils. La gent que li agrada la lectura acostuma a recitar aquells textos que més li agraden i la gent que prefereix l'escriptura ho considera un espai on expressar-se sense por. Tots els concerts o espectacles programats es difonen mitjançant cartells penjats fora de l'establiment.

Dissenyant nous horitzons

Mireia Vidal

Mireia Vidal és una noia de 17 anys que fa segon de batxillerat artístic a Girona. El treball de recerca l'ha portat a cumplir un somni: ser dissenyadora de moda. L'any que ve té pensat estudiar disseny i després de l'èxit que ha tingut la seva primera col·lecció vol continuar treballant en el món de la costura.

L'estudiant gironina va començar a dedicar-se al món de les tel·les quan tenia dotze anys. La seva àvia era modista i sempre li feia vestits, això la va portar a apuntar-se a una escola de costura de Girona. Durant quatre anys va estar fent projectes i l'any passat va fer un curs de patronatge a Barcelona a l'FP. A partir dels coneixements tècnics adquirits va decidir fer una col·lecció de 54 looks d'estil pin-up que inloïa banyadors, roba diürna i nocturna. El procés de treball i el seu resultat final estan explicats en el seu treball de recerca.

La seva primera desfilada va ser al Teatre Municipal de Girona amb la participació de l'agència “Models On Top”. Va ser un acte benèfic ja que els diners recaudats amb les entrades van anar destinats a l'FAPAC, federació d'associacions de pares i mares d'alumnes de Catalunya. A més, les perrqueres i maquilladores van col·laborar gratuïtament, igual que un grup de ball que va actuar anomenat Sibiem Cels Fort.

El 23 de setembre va anar als Matins de TV3, on va presentar la seva col·lecció i més endavant li van fer una conferència TED, on va compartir escenari amb en Joan Roca. La jove dissenyadora vol fer una segona col·lecció per presentar-la al mes d'abril a l'expojove, per ella la moda és un art que consisteix en vestir persones segons la seva identitat.

Col·lecció pin-up 2013

Pop Up Gallery presenta una nova exposició anomenada "Art Avui"

Dijous 19 de desembre es va inagurar l'exposició “Art Avui” a la Pop Up Gallery situada a Muntaner, Barcelona. Les obres que s'exposen estan realitzades aquest any per artistes als quals se'ls ofereix la oportunitat de donar-se a conèixer.

Art avui és la primera col·lecció d'obres d'artistes diferents que es fa aquest Nadal. El preu de les obres l'acorden l'artista i la galeria i la única condició que es va posar per poder participar en aquesta exposició era que l'obra havia d'estar realitzada aquest any 2013 i cumplir amb un mínim de qualitat. La major part d'artistes que porten les seves obres es dediquen a l'art com a hobby perquè no es poden guanyar la vida. La majoria de clients són esporàdics excepte alguns molt concrets que són habituals.

Pop up art és un concepte nou que pretén canviar el model actual de galeria típica en el qual les exposicions duren mesos i només es mostren obres d'artistes rellevants. L'objectiu d'aquesta galeria és mostrar un art accessible, dinàmic i global. Amb aquesta idea es vol oferir l'oportunitat d'exposar les seves obres a artistes desconeguts durant una setmana. 

Els propietaris abans tenien una altra galeria a l'Hospitalet del Llobregat amb un estil nord-americà. Era un àtic que la meitat de la superfície era terrassa i la van fer pensant que aquest estil més modern tindria èxit. Degut al fracàs, fa un any i mig van obrir aquesta la Pop Up Gallery a Muntaner, Barcelona. En un futur proper volen realitzar exposicions itinerants i traslladar les seves exposicions a Berlín, Londres, París i d'altres ciutats. D'aquesta manera es promociona als artistes en espais geografics molt més grans.

"La pintura em porta a una altre dimensió", Antoni Carrera Franch

Antoni Carrera Franch, conegut per Tono, és un pintor de Barcelona que actualment està decorant una residència universitària de Sarrià amb els seus quadres. Busca un ambient estudiantil i agradable mitjançant l'interiorisme i l'art de l'edifici.

Carrera considera l'art un mitjà per expressar els propis sentiments i transmetre emocions a la gent, “Mitjançant l'art es pot trobar una escletxa per poder fugir de la realitat durant uns segons i arribar en una dimensió totalment lliure on només hi soc jo mateix”. La principal font d'inspiració que té és l'art japonès i la naturalesa. Creu que per ser pintor cal tenir molta paciència i valor ja que és imprescindible acceptar l'error i ser perseverant fins quedar satisfet.

La seva passió cap a la pintura va aparèixer des de ben petit, el seu pare era decorador i l'animava a tenir aquesta afició. Va estudiar arquitectura i mentre feia la carrera se'n va adonar que l'assignatura que mostrava millor el seu potencial era dibuix artístic. Acabats els estudis, alternava el seu temps entre la pintura i l'interiorisme. El gerent de la residència li va oferir la opció de treballar amb l'arquitecte per ajudar amb l'interiorisme i la decoració de la residència i el càrrec que exerceix és assessor artístic.

Tono afirma que és difícil guanyar-se la vida com a pintor ja que les noves tecnologies han provocat una crisi en la pintura: el disseny gràfic i la fotografia l'estan substituint. Li encanta fer exposicions perquè és una manera de comunicar el que sent a la gent, la qual opina sobre la seva obra. El pintor assegura que la pintura té unes virtuts que no podran ser mai substituïdes. El tacte, l'olfacte i la vista són sentits que es desperten cada vegada que agafa un pinzell.

Girona dóna la benvinguda a un Nadal ple d'emocions

El dissabte 30 de novembre a les 18.00h es va fer l'encesa de llums de Nadal a plaça Catalunya amb l'acompanyament musical de la Girona Marxing Band i les actuacions de les dues corals més mediàtiques de la ciutat, Gospelians i Geriona.

Arbre de Nadal il·luminat a plaça Catalunya

El cercavila, destinat principalment als nens petits, va iniciar-se a les 17.00h. Va récorrer el carrer de la Creu, la plaça Miquel Santaló i Joan Maragall fins arribar a plaça Catalunya, on va tenir lloc el compte enrere per a les 18.00h il·luminar un gran arbre de Nadal i la resta de llums de la ciutat. Després de l'encesa oficial de llums, la festa va continuar fins a plaça independència, on Gospelians i Geriona, dues corals que participen al concurs de TV3 Oh Happy Day, van actuar. Posteriorment, es va fer una xocolatada per tota la gent que havia acudit a l'esdeveniment.

L'acte organitzat per l'Ajuntament de Girona es va iniciar per potenciar culturalment la ciutat. L'alcalde, Carles Puigdemont va considerar que l'esdeveniment s'havia portat a terme amb esperit de comunió i que, tot i haver reduït el pressupost destinat a la il·luminació, es va intentar decorar amb llums el major nombre de carrers possible.

Plaer o deure: una artista que decideix amagar el seu talent

Fina Lozano, professora d'anglès a Girona, sempre ha sentit amor per la pintura. Creu que l'art requereix creativitat i que ella no en té suficient.

Va deixar la pintura quan va tenir les seves dos filles, no volia deixar de cumplir les seves obligacions per una activitat que només li produïa satisfacció a ella mateixa. Una altre possible causa que la va portar a abandonar l'art va ser la manca de creativitat. Sap que és una facultat que es pot treballar i desenvolupar però fins ara no ha tingut temps de fer-ho.

Va  començar a pintar als 8 anys i durant la seva adolescència va fer un curs de pintura del qual en VA guanyar el primer premi. Pintar li produïa satisfacció i els seus pares, que treballaven en una galeria d'art, l'animaven. Solia dibuixar amb carbonet i pintar amb oli o pastel. Li agrada dibuixar la forma feminina ja que la considera un simbol de bellesa. Un dels seus principals objectius és pintar un paisatge amb un estil propi, creatiu i original que la identifiqui i no descarta la possibilitat de fer-ho en un futur ja que quan es jubili tornarà a deixar-se emportar per la pintura i el dibuix. 

Obra feta amb carbonet

Pintura feta amb pastel

Pintura de les seves dos filles feta amb pastel

Improshow, una altre manera de veure el teatre

El teatreaneu, situat al barri de Gràcia de Barcelona, ofereix un espectacle anomenat “improshow” cada dijous, dissabte i diumenge.

Els quatre actors s'adrecen als espectadors

Aquest tipus d'espectacle és diferent i únic a cada funció ja que els actors no tenen cap guió i la seva representació es basa en la improvització. L'acte s'inicia amb la presentació dels quatre actors i amb la participació dels assistents. Cada persona escriu en un petit paper una paraula o frase a partir de la qual els professionals hauran de crear una petita representació.

L'obra consta de 4 parts, cada una corresponent a un actor diferent i formada per diferents jocs. Cada un dels jocs fa participar al públic i, d'aquesta manera, esdevé una peça interactiva. No hi ha cap tipus de gènere concret ja que, al llarg dels 90 minuts que dura l'espectacle, s'observen escenes de comèdia, drama, terror i tot allò que abans d'entrar a la sala no s'hagués pogut imaginar. Els efectes sonors i la música també estan improvitzats i aconsegueixen captar l'atenció de tothom en la història sense gairebé atrettzo. El fet de que cada dia el context i el missatge de l'obra sigui diferent incita a la gent a assistir-hi.  

"Art és tot allò que em fa sentir", Laia Casademont

Laia Casademont Fornells, una estudiant de 18 anys gironina, fa un recull de fotos dels seus viatges a Barcelona, París i Granada. És imprescindible portar la càmera quan se'n va de viatge i li encanta buscar racons amagats amb els quals la gent no es fixa.

Li agrada treure a la llum l'art que existeix als carrers, aquell que ningú valora i que realment té molt de potencial. La fotografia és un mètode per aïllar-se i sentir-se més a prop d'ella mateixa. Art és tot allò que li desperta algun sentiment i creu que molta gent redueix la definició d'art a pintura o escultura i desprecia la fotografia. La gent que la infravalora mostra la incultura que manté respecte totes les tècniques i fonaments que cal saber i aplicar per fer una bona fotografia.

D'entre totes les tipologies fotogràfiques, fotografiar la natura o arquitectura és de les que més li agrada. Està obsessionada amb els carrers foscos i vells i l'apassiona capturar retrats de persones expressant emocions. Des de petita que té aquesta il·lusió per la fotografia, Helena Kalis és una fotògrafa que fa molts anys que la té imnotitzada perquè els seus muntatges fotogràfics li transmeten màgia i fantasia, la porten a un altre món.

En un futur li agradaria dedicar-s'hi professionalment. Sap que la vida d'un fotograf és dura i els seus pares sempre li recorden que no és una bona professió per guanyar-se la vida. Tot i això, creu que és el que necessita ja que si fos per ella sempre portaria la càmera a sobre.Un dels projectes que vol cumplir en un futur és viatjar al 3r món i fer un reportatge fotogràfic sobre les pèssimes condicions de vida que té la població. 

PARÍS

GRANADA

BARCELONA

L'altra cara de la realitat

El dimarts 5 de novembre es va inagurar l'exposició internacional "World Press Photo" en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona organitzada per la "Fundació Photographic Social Vision" amb un recull de 143 fotografies guanyadores del premi internacional de fotoperiodisme.

L'exposició de "World Press Photo" es celebra per novè  any consecutiu a Barcelona i compta amb tres guanyadors espanyols: Emilio Morenatti, Bernat Armangué i Daniel Ochoa de Olza. El premi internacional de fotoperiodisme està dividit amb categories com esports, vida quotidiana, retrats, actualitat i natura. Al llarg de l'exposició fotogràfica es contemplen fotografies relacionades amb els darrers conflictes a Israel i Síria des d'un punt de vista sensacional: persones plorant pels familiars morts a la guerra, victimes de bombardejos, gent ferida, la població espantada i militars armats. També es plasmen moments històrics com el tsunami del març de 2011 al Japó, els jocs olímpis de Londres de l'any 2012 i d'altres temes conflictius com els efectes de la crisi econòmica, l'homosexualitat al Vietnam, la prostitució i el tràfic de persones a Itàlia, la pobresa a l'India, la violència al Salvador i tumors específics incurables que pateix la gent de l'Àfrica.

La natura i els animals també esdevenen un punt important: fotografies del maltractament d'animals a Tailàndia, dels taurons balena i del perill d'extinció d'un tipus d'au anomenada Causarius de la qual només en queden 1500 en tot el món. Finalment trobem conjunts fotogràfics que mostren la vida més personal de casos particulars com una dona i tres fills amb la cara desfigurada per l'atac del pare amb àcid mentre dormien, l'intent d'un fotògraf de conèixer el seu germanastre que feia 10 anys que no veia mitjançant retrats fotogràfics, la vida quotidiana d'una parella anciana enamorada mentre l'alzheimer del marit cada dia es desenvolupa més, el retrat d'una mare de tres fills que es dedica a la prostitució en un país on és legal com Dinamarca i el d'una adolsecent de 15 anys adicta al crack en una ciutat coneguda per "crackland" a Brasil per la normalitat d'aquesta droga en la població. Aquests són alguns exemples del que ens mostra el "World Press Photo" del 2013, una exposició que ens ensenya l'altra cara de la realitat.

L'Aida plora després de veure el bombardeig de casa seva a Síria

Final de la cursa de bous a Indonèsia

Velká pardubická, cursa de cavalls típica de la República Txeca

Persones de la misericòrdia africana

Causarius, una au en perill d'extinció

Natalia, adolescent de Brasil adicta al crack

Parella homosexual del Vietnam

Efectes de la crisi econòmica a Barcelona

Condicions de vida d'una prostituta de carretera immigrant a Itàlia 

"No és el mateix estar viu que viure", Santiago Tejedor

Ahir, divendres 8 de novembre, Santiago Tejedor i Jose Maria Perceval van presentar els seu nou llibre titulat "El camino del horizonte" al centre comercial "Las Arenas", Barcelona, inspirat amb les seves anècdotes i experiències.

Jose Maria Perceval i Santiago Tejedor fent la presentació del nou llibre.

 Els dos professors de la Universitat Autònoma de Barcelona han escrit un llibre a partir d'un recull d'històries que s'han anat enviant per correu electrònic. Aquestes històries estan creades a partir de les seves vivències i pensaments personals però estan inspirades amb grans pensadors i amb temes orientals que prenen com a referència. No es tracta d'un recull d'obres sinó d'un conjunt d'històries lligades per un fil conductor. Tejedor remarca que li agradaria que tothom després de llegir el llibre pogués reflexionar que "no és el mateix estar viu que viure".

"No hi ha principi sense principis, sense principis és díficil començar el camí", així és com inicia l'acte Perceval, aclarint que per superar la crisis hem de començar a caminar, sinó tot continuarà igual. Plantegen el llibre com un viatge, entre d'altres motius perquè la seva creació va començar a l'aeroport de Panamà quan Tejedor  li va enviar un correu electrònic a Perceval preguntant-li com es podia estar a tants llocs l mateix moment. A partir d'aquí, van començar a explicar-se contes que expressaven la seva situació personal, històries que volien explicar ells mateixos perquè eren les seves històries. El pare d'en Santiago Tejedor és qui ha fet les il·lustracions de tot el llibre i la famosa escriptora Pepa Roma, el pròleg.

La soledat és un dels conceptes més tractats en el llibre, segons la teoria de Tejedor hi ha tres tipus de soledat: la buscada, la imposada i la de caminar amb alguna persona i sentir-se sol. La primera és positiva, la segona és dura i la tercera és la pitjor. L'harmonia és un altre concepte al que donen rellevància, troben la diferència entre la creativitat i l'equilibri occidental amb l'oriental, el qual busca l'harmonia amb les línies, formes i colors. Defensen l'harmonia oposada a la velocitat, a la búsqueda del prestigi per tenir prestigi i a la força i creuen que la crisi que la majoria de persones estan patint actualment no és només econòmica, també espiritual. Per tal de solucionar aquest problema primer han d'assumir-lo, després han d'aprendre a escoltar i finalment, mirar de cares al futur positivament.

Girona mostra el seu costat artístic

Aquest passat divendres 1 de novembre, dia de tots sants, es va celebrar a Girona la 46a fira del dibuix, la pintura i la fotografia pels carrers del barri vell de la ciutat. Una gran quantitat d'artistes van exposar les seves obres, de les 9h a les 20h, per tota aquella gent de la província que volia gaudir de les festes de Sant Narcís.

Artistes exposant les seves millors obres a la Plaça del Vi.

   El potencial dels artistes gironins es podia contemplar a la plaça del Vi, la pujada del Pont de Pedra, la rambla de la Llibertat i la rambla Verdaguer. Pintures a l'oli, aquarel·les, fotografies i dibuixos mostraven la personalitat i les tècniques de cada artista, tots diferents i tots especials. És tradició que cada any per les festes de Sant Narcís, patró de Girona, es celebri la fira de l'art al mig de carrers històrics com els que hem esmentat. Aquesta exposició ha estat acompanyada per fires d'artesania, de col·leccionisme, del llibre vell i nou i d'alimentació, entre d'altres activitats que s'han anat fent al llarg del cap de setmana.

No tots els artistes eren veterans amb bona experiència, molts eren artistes que volien donar-se a conèixer mostrant els seus dots a un públic gironí que sap apreciar-los. Entre la varietat d'estils, tendències i tècniques, predominaven obres que reflectissin espais, carrers o monuments de la bella ciutat. Exposicions com aquesta obren els ulls de la gent que no està acostumada a apreciar l'art, o almenys intenten que el regust de boca que quedi a la gent sigui suficientment satisfactori com per tornar-hi l'any que ve.

Marta Cerdà exposa al Born

Marta Cerdà Alimbau va fer una exposició de les seves obres ahir a les 19.00 h a una botiga alternativa del Born, Barcelona. Per iniciar l'acte va fer una breu presentació dels seus tres últims projectes classificats en il·lustració, tipografia i disseny gràfic. 

                                Marta cerdà presenta les seves obres professionals a Barcelona.

La dissenyadora gràfica de Vilafranca va començar estudiant psicologia, carrera que va deixar per estudiar disseny gràfic a l'Elisava. Una vegada acabada la carrera va treballar a moltes agències de publicitat d'Alemania i d'EUA.  Per realitzar els seus projectes sempre utilitza programes digitals. L'any 2008 va guanyar el premi ADC Young Guns i l'any 2012 va dissenyar la portada de la prestigiosa revista The Guardian Guide. Es sent una dissenyadora nòmada que sempre busca condicions de vida millors i nous mètodes per sentir-se més realitzada.

Es caracteritza pel contrast que manifesta en tots els seus projectes entre allò artificial i allò orgànic. Fent referència a la il·lustració, la primera obra que presenta és una etiqueta de vi que li van encarregar des de Madrid. Per tal de fer-la és va inspirar tallant ceps i submergint-los en aigua. Respecte la tipografia ens parla de la seva caligrafia dolenta, motiu pel qual sempre treballa digitalment. Tot i això, defensa l'escriptura manual com a millor mètode per aprendre a conviure amb l'error. El projecte que ens presenta d'aquest àmbit és un póster que va regalar a Thom York, cantant de Radiohead, quan va venir a tocar a Barcelona amb Atoms for peace. Per realitzar-lo, va utilitzar la caligrafia "copperplate" perquè la considera molt correcta i polida. A més, va escollir un color fluor nuclear i va fer el disseny seguint la forma d'un àtom. 

Finalment, presenta l'últim projecte basat en el disseny gràfic. És una il·lustració encarregada per l'ajuntament de Baltimore, ciutat molt industrialitzada que va contactar amb embaixades europees per portar a terme intercanvis culturals amb Europa. Per tal de culturalitzar la ciutat americana es van crear els "place makings", llocs caracteritzats per la gran quantitat de trànsit i on els artistes han d'intervenir. Per realitzar l'obra va inspirar-se amb les formes geomètriques característiques de la carretera i amb els colors de la bandera dels EE.UU i d'Europa. A partir d'aquí, va començar a fer fusions amb els colors i per evitar l'artificialitat, va donar-li un moviment imprecís i difuminat a algunes línies.

Lluitem contra el càncer de mama

El passat dissabte 19 d'octubre una escola de ball de Girona va organitzar un "lipdup" per recaudar diners en contra el càncer de mama. Es van trobar al matí tots els ballarins a les escales de la catedral de la ciutat, des d'on van animar a la gent a participar a la coreografia. Posteriorment un grup de castellers de Girona va participar a l'espetacle mentre d'altres repartien globus roses a la gent del carrer. 

Les ombres de l'art

 Art shadows és un blog creat per informar sobre l'art actual del carrer que es centrarà en les belles arts com la pintura, l'escultura, l'arquitectura, la música, la dansa i el teatre. El meu objectiu és trobar gent que considera l'art una manera de viure, que gaudeix essent artista i no per la fama sinó per la seva passió. Gent que s'estima un pinzell, una guitarra o unes malles. Gent que necessita diàriament mostrar el seu talent, manifestar-se, expressar-se, conviure amb el seu esperit artístic. En aquest blog vull mostrar l'art actual, original, i emotiu. És titulat “les ombres de l'art” perquè jo intentaré cercar tots aquells artistes amagats o futurs artistes que puguin reflectir l'art del present i expressar què significa aquesta paraula tant màgica per ells.